Marc Rooij, arquitectura

READY-MADES

Les cinc obres presentades són representacions gràfiques de fragments de diferents projectes arquitectònics realitzats en els últims anys; són superposicions directes de plantes i seccions sense cap alteració. Són ready-mades on només s’ha afegit color. Permeten veure una feina precisa i tècnica, com és l’arquitectura, d’una altra manera. Unes petites reflexions i jocs al final de la feina feta. Inspiracions, formes i colors que potser obren nous camins…

L’obra es va exhibir a l’estudi d’arquitectura BE+R, del carrer Tomàs Cabeza, 1. Escampar 2016

37 3

MARC DE ROOIJ  (Rotterdam, 1971)

Va estudiar arquitectura a la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos), on va obtenir el seu Master en Ciència d’Arquitectura amb esment honorífic l’any 1997. Durant els anys 1993 i 1994 va estudiar en el Center for Environmental Planning and Technology (CEPT) a la ciutat d’Ahmadabad (Índia). En 2015 obté el seu títol de Doctor en Arquitectura per la ETSAB (grup de recerca GIRES) de la Universitat Politècnica de Catalunya, tractant en la recerca nous models arquitectònics davant l’impacte del canvi demogràfic. Es va instal·lar a Barcelona l’any 1997 per treballar amb l’arquitecte català Enric Miralles (1955-2000). L’any 2000 s’associa amb els arquitectes Isabel Torres i Josep Pons per formar l’estudi d’arquitectura BE+R. L’estudi BE+R va ser seleccionat per la IV Biennal d’Arquitectura dels Comarques Centrals de Catalunya (2006). De 2007 a 2016 imparteix classes com a professor del Departament de Producte i Interiorisme de l’Escola Superior de Disseny ESDi (Universitat Ramon Llull). A partir de l’any 2016 és soci de l’estudi d’arquitectura BRTA en Alkmaar (Holanda).

37 4

3737 237 1

Anuncios

Rosa Puig, fotografia

ESPANTAOCELLS

Sèrie fotogràfica producte d’una trobada casual amb uns espantaocells que van cridar l’atenció a l’autora de les fotografies. La impressió poètica i surrealista que li causaren aquells ninots que cuidaven una vinya mig abandonada, despertà en la Rosa el desig de conèixer l’artífex d’aquestes figures, fetes amb bosses de plàstic, troncs i llaunes. Aquestes imatges són fruit d’aquella conversa i de l’admiració per aquell art que neix de manera espontània en mans d’un home que només pretenia mantenir viva una terra erma, i que arribà a crear sense saber-ho un univers de boniques metàfores.

Aquest treball es va exhibir a la plaça de la Pagesia, carrer de les Eixides. Escampar 16/7/2016

http://www.rosapuig.com

25

ROSA PUIG  (Esparreguera, 1960)

Viu i treballa a Barcelona. Darreres exposicions Individuals: Xez Chefo Art Gallery. Barcelona 2016, Galeria Alex Telese. Barcelona 2013, Fotografies al vestíbul. Fundació Joan Miró. Barcelona 2012. Colectives: Mirades BCN Galeria Atelier 2016, L’Hipermerc’art by Moritz 2015, Fundació Vilacasas 2014, La Virreina Centre de la Imatge. A COP D’ULL Cultura visual fotográfica recent a Barcelona 2014, Galeria Valid Foto 2014. Safia Galeria 2010. Fires: Swab Barcelona 2013 Galeria Atelier, Art Madrid 2012 Galeria Marita Segovia, FEMACO 2008 Mèxic D.F. Galeria Antonio de Barnola. Finalista Premi Fotografia 2014 Fundació Vilacasas, seleccionada 5th Edition of the Julia Margaret Cameron Award for Women Photographers. 2013, seleccionada Concurs Fotografia Purificación García 2006. Publicacions: Barcelona 1000 graffitis/ 2005 Ed. Gustavo Gili, Barcelona graffitis/ 2012 Ed. Gustavo Gili

2221201818 1

Núria Oltra, instal·lació

GRONXADOR

Un vell balancí familiar convertit en gronxador, ens transporta a una infantesa d’hores compartides amb els avis, de deixar-se portar per l’aire gronxats ara pels braços de l’àvia, ara pel trapezi penjat al pati. Un lligam avis-nets, que ens recorda l’inici i la fi de la vida. Un balanceig que ens marca el “tic-tac” d’un temps imparable, que avança per retornar al seu punt d’origen. El vaivé de la vida.

La instal·lació es va fer a la plaça de la Constitució. Escampar 16/7/2016

32

NÚRIA OLTRA PUIG (Esparreguera 1982)

Artesana del món gràfic. Va estudiar disseny gràfic a l’ELISAVA. En acabar va cursar un postgrau d’il·lustració creativa a l’EINA, i anys més tard va fer un curs d’il·lustració professional a l’escola ESAT de València. Li agrada observar els objectes antics i la naturalesa, per descontextualitzar-la i crear nous llenguatges. Interessada en l’acció artística que causa beneficis a l’ésser humà, a través del diàleg que s’estableix a l’obra. “Pensar amb les mans” (l’artteràpia). Ha treballat en diferents estudis de Barcelona, València, Girona. Fent campanyes per a la Diputació de Girona, la xarxa de biblioteques de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineus de Girona, la Bodega del señorío de Barahonda, el Departament Mediambiental de l’Autoritat Portuària de València…

568

Maria Montoriol, literatura

SENSE TÍTOL NO HI HA LLIBRE

Cagada, deia. Cagada és poc. Aterrada diria jo. Tinc la sensació que és irreal i impossible. Això està en mans de l’Olimp Literari: Bradbury, Poe, Cervantes… Però jo, jo sóc petita, minúscula, un gra al cul del món. I pretenc escriure com els grans? Què t’has cregut Ariadna? Fracassaràs estrepitosament, segur. I a sobre, després patiràs la humiliació d’arrossegar-ho tota la vida. La que es creia un gran escriptora, ha, ha! Estic fatal, fatal… Com m’atreveixo ni a pensar en fer aquestes temeritats. Bogeries. Una persona normal, que no ha escrit res més que relats curts i no posseeix una tècnica depurada és impossible que escrigui una…

La Maria va llegir els seus textos al Mercat Municipal. Escampar 16/7/2016

12

MARIA MONTORIOL LLOPART (Esparreguera)

Per Maria Montoriol. Us presento una agosarada filòloga, activista literària i anarquista poètica, que va perdre l’enteniment i degut a les dificultats per trobar feina i a la gran disposició de temps lliure, va decidir arriscar-se a escriure una no-novel·la anomenada “Sense títol no hi ha llibre” per tal de vomitar tots els anys de rabiosa incomprensió que havia viscut. En el món laboral, va gaudir sempre de feines relacionades amb la seva formació: recep-cionista en un veterinari, hostessa informativa, peona en cadenes de muntatge, professional de la neteja, etc. Va atrevir-se a fer una breu “intrusió” en el món de la correcció i la traducció. Però era més de literatura que de llengua i no s’hi va llençar de ple. Però tot va canviar quan va quedar primera en un pla d’ocupació de 6 mesos i se li van obrir les portes del cel (o de l’Avern, ella és molt gòtica i tenebrosa) quan va poder practicar la seva anhelada professió: bibliotecària. El que deleix més a aquesta filòloga frustrada, és, com ja haureu endevinat, la literatura. Des de petita, fou una feroç devoradora de llibres i una escriptora autodidacta. Va patir l’atac furibund del síndrome de la pàgina en blanc i fa pocs anys va tornar a mossegar aquesta gran passió, tan lligada a la lectura.

Trobareu els seus relats en aquest bloc: http://ratpenatdebiblioteca.blogspot.com.es

Gerard Bidegain, dramatúrgia

EL TERCER RICARDO

El tercer Ricardo és una peça curta de teatre escrita pel mateix dramaturg que sorgeix de l’espai de l’antiga Sala de Las Cañas d’Esparreguera. Un home vestit amb un guardapols blau i una gorra (Isaac Serrano) escombra l’antiga sala, ara convertida en un aparcament privat, tot recordant els balls que s’hi feien. Uns records insistents, persistents com l’escombra que no s’atura, com el silenci que no arriba, impedit pel tic-tac del temporitzador dels fluorescents. Ricardo escombra les antigues rajoles tot recordant-la a ella; Ricardo sap que no podrà mai sortir d’aquelles quatre parets que ja li fan de tomba. Una música sona. Un pasdoble ressona. S’encenen els fars del cotxe i el públic recupera per uns instants la Sala de Ball. Amb el fosc, l’escombra retorna.

41 2

La funció va tenir lloc a “Las Cañas” antiga sala de ball avui convertida en garatge. Escampar 16/7/2016

https://youtu.be/tlkGnBp6dPE

GERARD BIDEGAIN FIGUEROLA (1990)

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2012). Actualment cursa el grau de Direcció i Dramatúrgia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb professors com Enric Nolla, Joan Casas, Albert Mestres i Magda Puyo. És docent d’interpretació teatral a l’escola 113 Dansa d’Olesa de Montserrat i cofundador de l’empresa d’edició, disseny i estratègies Ardit. Des del 2010 ha participat en diferents campanyes d’excavacions arquelògiques a Martorell i Roda de Ter. La seva inquietud per la història oral i la pervivència de la memòria el duen a escriure, conjuntament amb altres dos autors, el llibre “Vinils enfarinats”, dedicat a l’estudi de La Passió d’Esparreguera, la vila, i la vida Josep Borràs, compositor de la música de l’espectacle. Recentment ha participat en la fundació de la Jove Orquestra de Cambra de la Passió d’Esparreguera (JOCPE), de la qual n’és el president de l’Associació. Des del 2007 forma part del consell de redacció de la revista 777 comunica. Està fortament vinculat a l’ambient teatral i cultural d’Esparreguera; és becat per l’Associació Lola Lizaran des del 2012; membre de la companyia Tramateatre -resident a El Teatret-, de l’organització del Festival Lola del Baix Llobregat Nord i intèrpret de Sant Pere a la Passió d’Esparreguera. Ha fet diverses dramatúrgies de textos, com “Les 1000 i 1 nits” (2010), “Ja és hora que se sàpiga!” (2011) -amb poesia de Pere Quart- o “Maragall’11” (2011) -amb textos de Joan Maragall-. Com a autor dramàtic ha estrenat diverses obres originals: “Ensulsiades relligades” (2009), “Un diumenge a la Rambla” (2009), “What else?” (2010), “Exclòs” (2013), Pregons de Festa Major d’Esparreguera (2012 i 2013), “Guix” (2014) i “Rereguarda” (2014), estrenada al Festival Lola el 2015. Del seu text “Caurem plegats” (2015) també se’n va fer una lectura pública al mateix festival. El darrer dels textos que ha presentat ha estat “Fruits secs”, el maig passat a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment forma part de l’equip de direcció de La Passió d’Esparreguera, encarregat de la tasca de la dramatúrgia i el tractament del text.

lascañas

“La Cañas”

Alba Hinojosa, violí

AL FOSSO DE L’ATENEU

Al Fosso de l’Ateneu és una acció poètica i musical duta a terme per la violinista Alba Hinojosa (1989) pensada per a fer a l’espai que hi ha a l’entrada de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera, emplaçament original del Teatre que duia el mateix nom. Tocar els solos de violí de La Passió d’Esparreguera -composicions del mestre Josep Borràs i Farrés (1929) estrenades a l’actual Teatre de La Passió- en aquest espai suposa l’estrena simbòlica de la música en un teatre on mai va sonar. També suposa connectar la mostra amb els nostres antecedents artístics. També suposa redescobrir un espai amb excel·lent sonoritat. També suposa escoltar la música de “Maria coneix la sentència”, del “Comiat de Jesús i Maria”, de l’“Agonia” o de l’“Eucaristia” d’una manera ben insòlita, en un fosso diferent, a l’actual fosso de l’Ateneu. El públic dret a la Plaça d’Antoni Nin escolta una música coneguda, es va fent fosc. Un violí al fons del fosso, una melodia que brosta ben avall.

1

Alba Hinojosa al fons del fosso de la Biblioteca, vista des de dalt la plaça d’Antoni Nin, el so era magnífic. El públic acudia atret per la música que sortia del fosso.  Escampar 15/7/2016

1 2

ALBA HINOJOSA (Abrera, 1989)

Estudia Educació Musical a la UAB (2008-2011) i el tercer cicle de Grau Mitjà al Conservatori Professional de Música de Badalona (2005-2008), especialitat de violí, amb els professors Joan Orpella, Marc Armengol i Ricardo M. del Fresno, entre d’altres. El 2011 inicia el Grau Superior al Conservatori Superior de Música del Liceu, especialitat de violí. Entre els seus professors hi figuren Manel Porta, Daniel Cubero i Paul Cortese. Complementa la seva formació orquestral integrant-se a l’Orquestra de Cambra del Conservatori de Badalona (2005-2008), amb directors convidats com Xavier Puig, Xavier Pagès i Marco Fiorini; a la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya, 2011-2013), amb Manel Valdivieso com a director, i amb professors integrants de la Deutsche Oper Berlin i la Mahler Chamber Orchestra i Alba Ventura i Helena Satué com a solistes convidades; a la OSRé (Orchestre Solidaire Résonnance, des de 2013), amb Diego Miguel-Urzanqui com a director i Elisabeth Sombart com a solista; col·laborant a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat (2009- 2010), amb Josep Ferré com a director; a l’Orquestra de l’Òpera Jove de Catalunya (2014), amb Ignacio Pilone com a director, i a l’Orquestra Acadèmica Metropolitana de Barcelona (des de 2013), amb Roberto Laborda com a director i Luiz de Moura-Castro com a solista convidat. També té una llarga trajectòria com a docent. Des de 2009 és professora de violí a l’Aula Municipal de Música de Sant Esteve Sesrovires i des de 2011, a l’Escola de Música de Martorell. Col·labora activament amb la Passió d’Esparreguera, on és la concertino solista i una de les fundadores de la JOCPE (Jove Orquestra de Cambra de la Passió d’Esparreguera, 2014).

3

A través dels vidres de la barana del fosso. 

Primera Escampar

El dia 15 de juliol, amb una acció al “fosso de l’Ateneu”, a càrrec d’Alba Hinojosa, va tenir lloc el tret de sortida de la primera convocatòria ESCAMPAR

32112

 

ESCAMPAR és separar en diverses direccions les parts que integren un conjunt. És a dir, realitzar una acció amb diversos moviments.

253034

L’art ha de ser una condició natural per a les persones, no un privilegi inassolible; hem de tenir-lo a l’abast, ens hi hem de barrejar i conviure-hi. Per aquest motiu volem fondre espai i art a través d’un ampli ventall d’especialitats i de diverses accions artístiques.

37 438 239

Aquesta iniciativa va néixer de la mà de la Laia Serra i el Jordi Junyent. S’hi han sumat els esforços del Gerard Bidegain, el Rafa Haro, la Carme Paltor i la Sophie Blais. I és plasmada per 15 artistes locals i internacionals de diverses disciplines que ocupen el carrer com un gran esdeveniment i que, a través d’una veu potent i genuïna, reparteixen pels carrers de la nostra vila, el seu entusiasme creador.

4041